El ple de l’ajuntament de Ripoll va aprovar ahir al vespre la moció que insta al Departament de Salut de la Generalitat resoldre de forma urgent la precarietat sanitària existent a Ripoll i a la comarca del Ripollès, per tal de trobar solució a les problemàtiques denunciades d’ençà fa un temps referents a aquesta matèria. La moció també manifesta el compromís que adopta l’Ajuntament de traspassar aquesta resolució al Síndic de Greuges de Catalunya, així com al Consell Comarcal de Ripollès i als diferents municipis de la comarca per tal que, si ho consideren oportú, hi donin suport. També es demana suport al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics amb representació parlamentària, a la Mesa de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, I als SSTT del Departament de Salut a Girona i a la Vegueria Central.

A continuació és pot llegir la moció aprovada:

La disminució de serveis sanitaris a la comarca del Ripollès ha estat un fet progressiu i continu d’ençà d’uns anys fins arribar a assolir uns paràmetres que no es corresponen a un servei essencial i bàsic per a la població.

Els serveis de salut són d’aquelles “estructures” que contribueixen a donar sensació de seguretat per a l’arrelament, per al manteniment de població i per a la captació de talent professional. Viure en un territori allunyat de les àrees metropolitanes, en una visió de país en equilibri, ha de comportar tenir cobertes i amb el mateix nivell d’exigència i servei algunes necessitats bàsiques dels ciutadans com la salut, l’assistència, l’educació, el transport…

En efecte, d’ençà d’uns anys, Ripoll ha experimentat una davallada pel què afecta a la prestació i a la sensació pel que fa als serveis sanitaris, iniciant-se amb la reducció de l’horari d’obertura del Centre d’Atenció Primària, obligant als usuaris a traslladar-se a l’Hospital Comarcal del Ripollès que no es troba a Ripoll, amb els inconvenients que això suposa, i més si tenim en compte no només el fet que Ripoll ostenta la capitalitat de la comarca sinó que reuneix més del triple de població que qualsevol altre municipi del Ripollès.

S’hi afegeix també el fet que serveis d’especialitats que fins fa poc es prestaven al CAP han anat desapareixent de mica en mica amb l’argument de centralització a l’Hospital de Campdevànol, sense tenir en compte que gairebé la meitat de la població de la comarca és a Ripoll.

Encara cal afegir, que la disponibilitat de serveis d’emergència ha disminuït també, i en certs moments es fa difícil pensar que amb els mitjans actuals es pugui fer front a les emergències que es poden produir. De fet, consta que en més d’una ocasió han hagut de ser serveis d’emergència d’altres comarques els que han prestat el servei al Ripollès, o el temps que triga l’ambulància d’arribar des de Camprodon en dies de condicions climatològiques adverses no sembla complir els temps anunciats. No es pot concebre des del territori les mancances en l’àmbit sanitari, però molt menys es pot concebre quan aquestes mancances afecten als serveis d’emergència, doncs la vida de les persones es troba en joc. I la sensació de desprotecció o de discriminació respecte altres territoris s’incrementa.

Un altre extrem que des de l’Ajuntament es viu amb molta inquietud, és l’actual reorganització anunciada del servei sanitari i la compartició de serveis amb l’Hospital d’Olot (La Garrotxa) i l’Hospital de Girona (El Trueta), i en concret els serveis de cirurgia, obligant a desplaçaments per part dels ripollesos i ripolleses a centres hospitalaris en que les comunicacions són complexes, decisions que han estat adoptades sense tenir en compte el territori, sense tenir en compte les comunicacions, sense tenir en compte les persones, i el què més greu sap sense tenir en compte el servei bàsic de salut.

Per últim, i no per això menys important, és la situació actual de l’especialitat de pediatria, on s’ha vist que en qüestió de pocs mesos ha experimentat una reducció de facultatius que es considera del tot intolerable i inviable, doncs en data d’avui consta només un pediatre per donar cobertura a tota la comarca. No fa falta disposar d’estadístiques ni de grans estudis per tal de determinar la clara insuficiència del servei. Ja sigui per les baixes, per les jubilacions o bé pels trasllats el fet és que el Ripollès només ofereix el servei avui dia un pediatre, extrem del tot insuficient per donar una cobertura sanitària pròpia d’un país desenvolupat i en equilibri territorial. Com es pot entendre, la sensació d’inseguretat i desequilibri de serveis s’està accentuant i creant una alarma social entre la població com es constata en publicacions a premsa I xarxes socials.

Les Administracions públiques han de servir amb objectivitat els interessos generals, i actuar d’acord amb els principis, entre d’altres, de descentralització i desconcentració, extrem que òbviament inclou el sistema sanitari, doncs bé, sembla ser que amb les polítiques actuals s’actua totalment a la inversa i precisament on ja hi ha una oferta sanitària àmplia es promou l’assistència de més usuaris, i per contra, en les zones més despoblades es tendeix a suprimir els serveis, desobeint de forma clara i manifesta l’equilibri territorial que hi ha d’haver.

Són múltiples les queixes que s’estan plantejat, i són múltiples les inquietuds del futur sanitari de la comarca que any rere any es veu més clarament el preludi d’un estat de coma sanitari de la comarca, extrem que com a municipi capital de la comarca del Ripollès no es pot tolerar ni acceptar, ni ajuda en els esforços que estem fent en la reindustrialització, estímuls a la inversió, inversió en estratègies de retenció i captació de talent professional, …

Per tots els motius exposats, és procedent instar al Departament de Salut a que reconsideri les decisions adoptades fins al dia d’avui per tal de garantir un servei sanitari lluny de la precarietat actual, i que ofereixi garanties d’atenció i prestació de serveis al màxim d’equilibrats amb el conjunt del territori català.