El Museu Etnogràfic de Ripoll acull des d’aquest divendres una nova exposició temporal. Es tracta de ‘LA CAPTURA. Dels paisatges d’en Vayreda a l’últim quadre d’Olot’, que es podrà visitar en horari d’obertura de l’equipament fins al 25 d’abril. Consta de gairebé una trentena de quadres pintats entre finals del segle XIX i finals del XX, que tenen com a denominador comú els paisatges garrotxins de l’entorn d’Olot. El pintor Joaquim Vayreda (Girona, 1843 – Olot, 1894) va ser el pioner, ja que després d’un viatge a París el 1871 va començar a plasmar en les seves obres l’àmbit paisatgístic de la zona. Després, molts d’altres el van seguir, ja fos en un estil semblant o ben diferent.
Amb el canvi de segle, el paisatge d’Olot va entrar en l’imaginari col·lectiu amb les obres de Vayreda i d’altres artistes com Josep Berga i Boix, Enric Galwey o Melcior Domenge. Plasmaven el paisatge idíl·lic heretat, reformulant-lo o contrariant-lo, ja que també hi havia molta demanda. Trobem obres d’Ignasi Mallol, Ivo Pascual, Josep M. Mir, Pere Gussinyé o Jordi Curós, entre molts d’altres.
Realment, segons els promotors de l’exposició, l’anomenada Escola d’Olot, aquella que diuen que retrata la Garrotxa verda i humida des del segle XIX, mai ha existit. Ha estat només una etiqueta en converses vagues, però sí que hi ha hagut un intent per part de molts pintors de capturar el paisatge d’Olot i el seus voltants. En aquesta mostra es pot comprovar com el primer d’ells va ser Vayreda, ja que ell va crear el topos, el lloc comú que inspiraria a tants d’altres. Darrere seu van venir molts pintors i de molts tipus: els delejants, els trasplantats, els ‘fills de’, els que no surten mai del marc, els que sí que ho fan… Tots ells van provocar una densitat d’artistes única al país i una suma d’obres gegantina sobre aquesta temàtica. Amb l’exposició que es pot visitar al Museu, se’n pot tenir una idea, copsant tot el recorregut històric.