Amb aquest projecte, l’artista presenta un conjunt de peces a través de les quals ens convida a entrar en el seu univers plàstic mitjançant el qual l’espectador podrà interpretar el món des de la seva perspectiva i des del seu món interior. En totes les seves pintures, Mercader hi parla del món, dels rajos del sol, de l’aigua, de la naturalesa, de les fulles, de les flors, de les llavors, del cos… i ho fa partint sempre de l’essència comuna en totes les coses, la gènesi, la vida i l’esdevenir.

L’artista treballa amb tècnica mixta i l’exposció es construeix amb obres fetes a base de plafons de fusta (tots de la mateixa mida) que es presenten sols o en grups de tres, de sis, de vuit o de deu.

La periodista explica, en el text introductori sobre l’exposició que “La gravetat de Maria Mercader té a veure, és clar, amb aquest blau profund que és alhora aquós i celeste, que pot donar forma indistintament i de manera simultània a constel·lacions i mars. Però sobretot transmet una idea molt pregona del món, o més ben dit de la seva interrogació sobre ell, perquè no és un blau monocrom, sinó de moltes gradacions, de moltes capes de profunditat. Un blau que en el fons de tot podria haver estat vermell, que sovint verdeja a clapes i que ha experimentat, doncs, una transformació, un creixement que ha tingut lloc dins els llims de la pintura, com una nimfea que s’obre perquè per sota seu s’ha mogut alguna cosa, potser un cos que balla”.

Programa