Coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora, quatre regidores dels grups municipals de l’Ajuntament de Ripoll van anunciar la creació del Consell de les Dones d’àmbit municipal. Aquest ha de ser un òrgan consultiu, de participació i no vinculant del consistori, que tracti totes aquelles qüestions d’interès per al col·lectiu femení i en concret per aquelles competències i funcions que suposin una millora del seu benestar i qualitat de vida a la població.
La intenció és que estigui format per una representació de dones de totes les edats de Ripoll amb voluntat per estimular la participació d’aquestes i que promogui la presència de les dones a la societat en tots els àmbits. Que pugui emetre informes sobre temes d’interès per a les dones per tal de contribuir als canvis que ens portin a una societat més justa i solidària, que proposi la realització de debats i campanyes innovadores en el seu camp, que pugui elaborar un pla de polítiques feministes, etc. Les seves funcions s’exerciran mitjançant l’elaboració d’informes, dictàmens o demandes, que tindran rang de recomanació pels òrgans del Govern Municipal.
Serà el propi Consell el que determinarà cada quan es reunirà, quins temes s’han de tractar i sobre quins aspectes cal treballar. Es pretén que les mateixes integrants de l’òrgan siguin les que decideixin com ha de funcionar el mateix, que sigui un espai participatiu des del primer moment.
La seva existència es justifica per la importància d’aquest sector a la vila, per la seva representació demogràfica, per l’especificitat de les seves necessitats i per les discriminacions per raó de sexe encara existents a la nostra societat.
La Constitució Espanyola de 1978 ha consagrat definitivament els principis fonamentals que ha d’inspirar l’actuació de tots els poders públics, en particular pel que fa al dret de tots els ciutadans de participar en els assumptes públics reconegut en el seu article 23 i a les obligacions dels poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i els grups en què s’integrin, siguin reals i efectius, removent per això tots els obstacles que dificultin o impedeixin la seva plenitud i facilitant la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural, social i esportiva. En aquest sentit l’article 4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, estableix que els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
L’article 29 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya recull el dret de participació dels ciutadans en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de la mateixa forma que els poders públics, tal i com s’estableix en l’article 43 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, han de promoure la participació social en l’elaboració, prestació i avaluació de les polítiques públiques i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.
Aquests principis constitucionalment i estatutàriament establerts han estat també reconeguts i desenvolupats per la normativa de règim local, doncs l’article 24 i 69 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, estableixen que els municipis per tal de facilitar la gestió dels assumptes locals podran establir òrgans territorials de gestió desconcentrada, amb l’organització, funcions i competències que dada ajuntament vulgui conferir, amb l’objectiu de facilitar la més àmplia informació sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local, sense perjudici de la unitat de govern i gestió del municipi i sense que suposi menyscabar les facultats de decisió que correspon als òrgans representatius municipals.