L’espai existent  entre l’andana i el vago fa que pujar al tren suposi un perill  a usuaris de cadires de rodes, gent gran, infants i cotxets

Viatjar en tren segueix sent un repte per a moltes persones amb mobilitat reduïda.  A les barreres arquitectòniques d’estacions i andanes cal sumar-li la impossibilitat d’accedir fàcilment als combois,  moure’s pels  vagons, amb passadissos massa estrets, o la dificultat per trobar banys adaptats, el que fa que molts usuaris encara siguin reticents a utilitzar aquest mitjà de transport. És el cas, per exemple,  del Ramon, un veí de Ripoll que fa temps que es queixa per la impossibilitat de pujar  tot sol al tren, a causa de la separació existent entre el tren i l’andana.  Aquesta separació, que no compleix normativa i que origina un perill, afecta a  totes aquelles persones que tenen una limitació o mobilitat reduïda, a infants i gents gran que poden caure fàcilment en el pas d’entrar o sortir del tren,  o a l’accés de cotxets, entre d’altres, i posa en evidència la manca d’igualtat de condicions que pateixen aquests col·lectius per fer ús d’aquest mitjà de transport. Amb les mateixes paraules de l’alcalde Jordi Munell “Els vehicles ferroviaris o l’alçada de l’andana no estan en sintonia,  i en moltes ocasions impossibiliten la que hauria de ser la  normal accessibilitat als usuaris de mobilitat reduïda però també als usuaris amb cotxets de nadons i infants, als que porten carret de la compra o als usuaris de la 3a edat, essent com som al Ripollès i Cerdanya unes comarques amb molta població envellida que sovint es refia en el ferrocarril bona part de la seva mobilitat”.

En aquest sentit des de l’ajuntament de Ripoll, que des del 2010 disposa d’un pla d’accessibilitat, cada any es realitzen millores per suprimir totes i cada una de les diferents barreres arquitectòniques en els diversos carrers i places de la població, amb l’objectiu de poder dotar dels espais de domini públic l’adaptació i adaptacions necessàries perquè qualsevol persona amb limitacions o mobilitat reduïda, sigui de caràcter temporal o de caràcter permanent pugui fer ús de l’espai públic. De la mateixa manera,  s’ha treballat enèrgicament per tal que els diferents equipaments dels quals n’és titular disposin de la supressió de les barreres arquitectòniques i executi la normativa vigent aplicable.

És sabut que  la competència de les infraestructures ferroviàries  no recauen sobre l’Ajuntament de Ripoll, sinó sobre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i a la vista de que el Pla d’accessibilitat de Rodalies de Catalunya sigui una evidència  a tot el territori, des de l’ajuntament es demana  al Departament que realitzi de forma immediata,  les  actuacions pertinents  per tal d’evitar el perill existent, en el dia d’avui,  pel que fa als viatgers en general i sobretot a les persones amb mobilitat reduïda. Munell també afegeix que “A l’ensurt de l’accident ferroviari dins el túnel de Toses de fa pocs dies, i a l’enèsima reivindicació per manca d’inversions i manteniment a la línia R3 per part d’ADIF,  hi hem d’afegir a més,  l’enèsima queixa per la poca sensibilitat per la idoneïtat del material que disposa en circulació la R3 per part de l’operadora RENFE”. “Així, ens toca una vegada més reivindicar serveis del S XXI per als nostres pobles, adaptats a les normatives i a la necessària igualtat entre tots els ciutadans del país i que no comportin barreres als usuaris”.

Per garantit  la plena autonomia de les persones per moure’s pels espais ferroviaris (trens i estacions) en l’àmbit de la rodalia, cal tenir en compte l’accessibilitat de les estacions, itineraris accessibles, accessibilitat en el material rodant, l’existència d’espai reservat per a les cadires de rodes a l’interior del vagó i el vincle o frontera entre el tren i l’andana. Ja que si falla un d’aquests factors, els altres perden la seva utilitat, ja que tots els elements funcionen com una cadena que garanteix l’accessibilitat.

Galeria d’imatges https://photos.app.goo.gl/CMjndpuXoJ7uDymA8