• S’estrena el pròxim 7 d’abril i forma part del cicle de teatre de prop Íntims
  • S’han programat 4 funcions que ja tenen totes les entrades exhaurides
  • Ramon Verdaguer, de Ripoll, tenia un 95% de possibilitats de morir i aquest projecte vol donar un missatge d’esperança i agraïment

El Teatre Comtal de Ripoll acollirà el pròxim dijous 7 d’abril i durant 4 dies,  l’obra 42 dies, una proposta teatral-documental que per primera vegada porta a dalt d’un escenari l’experiència  real viscuda per una persona greument malalta a causa de la Covid. Es tracta del ripollès Ramon Verdaguer, de 63 anys, qui va passar 42 dies a l’UCI i amb un pronòstic del 95% de possibilitats de morir.

42 dies està basada en els escrits que Verdaguer va fer mentre es recuperava “i que em servia de teràpia”. Ha explicat que d’aquests 42 dies no recorda res “però si recordo com era i com em vaig despertar i va ser molt dur. Estava totalment desfet”. Verdaguer va tenir una rehabilitació molt complexa i amb diverses complicacions, i l’hi han quedat seqüeles “però també unes ganes  enormes de viure”. Verdaguer es representarà a si mateix; no obstant això també comptarà amb l’ajuda d’un altre actor, Àlex Galimany.

Va ser el mateix Verdaguer qui es va posar en contacte amb l’actor i director, Jordi Pérez, perquè li donés un cop de mà i en fes la dramatúrgia: “En Ramon em va dir que el 7 d’abril faria un any que li havien donat l’alta i que ho volia celebrar a dalt de l’escenari”, ha recordat. Verdaguer també ha insistit que es tracta d’una obra “amb final feliç i amb un missatge d’esperança” i que el que ha pretès és “fer un sentit agraïment a tota la gent que m’ha ajudat a respirar”. Verdaguer va passar primer per l’Hospital de Campdevànol, després a Can Ruti (on va estar intubat) i també el Trueta de Girona.

Pérez, a l’hora de fer la dramatúrgia va entrevistar-lo a ell, però també a la seva família i d’aquí n’ha sortit “aquest projecte que combina teatre i documental”, ja que també s’inclouen les gravacions de trucades que la família feia al metge, i vídeos. L’aposta de fer-ho en un format íntim respon al fet que a en Ramon li han quedat seqüeles a la veu “i vam creure que el més idoni era fer l’espectacle en petit format. Pérez s’ha mostrat molt content per la resposta que ha tingut de moment l’obra, ja que les entrades de les quatre funcions que es faran a Ripoll s’han exhaurit. L’objectiu és portar l’obra 42 dies a altres municipis i comarques.

Ramon Verdaguer es va contagiar de la Covid a principis de febrer, i no va sortir del malson fins a mitjans de març. El 7 d’abril va rebre l’alta, malgrat que li han quedat seqüeles a una cama, a la veu i a la vista. Tot i així, ell hi afegeix: “Però estic viu”. És una persona molt coneguda al Ripollès, ja sigui pel seu caràcter extravertit, alegre i inquiet, o per la seva afició al teatre amateur: “Vaig ser molts anys en Bato dels Pastorets de Ripoll”, explica, i per ell és un repte poder portar els seus 42 dies, més enllà de la seva comarca. 42 dies no és una història tràgica ni un drama. Té moments de tot, però sobretot desprèn esperança i agraïment.