El mes de setembre passat, en ocasió de la celebració del Dia Mundial del turisme vaig fer un escrit d’opinió sobre què ha representat el turisme tant per a receptors com per a viatgers, vaig parlar també de l’expansió d’aquest sector a la nostra comarca i com pot ser d’importància en l’economia futura del Ripollès.

Avui però vull opinar sobre altres fenòmens que sorgeixen al voltant de l’arribada massiva de turistes a la ciutat de Barcelona i que estan generant alguns efectes negatius en la visió general que el conjunt de la població té d’aquest sector. Darrerament s’ha posat de moda un mot que fins fa poc ens era gairebé desconegut, es tracta de la gentrificació, un terme encunyat l’any 1964 per la sociòloga Ruth Glass, que descrivia un fenomen que es donava en aquells moments al barri londinenc d’Islington. La gentrificació es refereix a un procés que pot experimentar un barri o un districte que anteriorment es considerava de nivell baix; degut a canvis físics, econòmics, socials i culturals una zona degradada pot passar a ser de classe mitjana-alta, incrementant així el seu valor. La crítica que es dóna a aquest fenomen és que acaba expulsant els antics habitants del seu barri. Barcelona i el seu entorn experimenten una gentrificació molt important que està fent fora dels barris als habitants de tota la vida.

Dit això jo vull defensar el turisme com una oportunitat, com un generador d’ocupació i com un sector en alça que cal aprofitar. A la nostra comarca la rebuda de turistes i visitants és un valor afegit, i sense que això ens hagi d’originar cap problema. Els nostres pobles són sensibles a una hipotètica gentrificació? Permeteu-me que faci alguna reflexió sobre els pobles de muntanya. Des de fa unes quantes dècades molts pobles del Ripollès es trobaven en estat de forta emigració i degradació, i gràcies a l’arribada de visitants que volien passar uns dies o fins i tot temporades lluny del brogit de la ciutat van experimentar grans millores. Potser alguns pobles fins i tot haurien desaparegut si no fos perquè aquests visitants van llogar, comprar i rehabilitar cases que estaven pràcticament abandonades.

Mentre a la capital semblen voler reduir o limitar el turisme fent altaveu de les externalitats negatives, a la nostra comarca hem de ser valents i continuar apostant per l’arribada del turisme, amb un model de respecte pel medi i sostenibilitat amb l’economia propera. Com vaig dir anteriorment des de l’administració hem promocionat iniciatives per a potenciar la generació d’activitats que permetin viure i treballar als pobles (programes de desenvolupament Leader i Leader II Plus), inversions públiques en les estacions de muntanya, i generar i oferir paquets turístics interessants al voltant del patrimoni natural i arquitectònic, els valors de la gastronomia, la història, els esports de muntanya, experiències, festes i tradicions, el comerç local…

Avui dia els canvis són més que ràpids, són vertiginosos. El concepte turisme canvia dia a dia i sorgeixen iniciatives imparables com les plataformes que permeten intercanviar o llogar habitatges o fins i tot habitacions. N’anomenen economia col·laborativa i ha arribat per quedar-se. Podem amagar el cap sota l’ala i intentar impedir que aquesta nova forma prosperi, seria com voler posar portes al camp. Els números són clars, durant els darrers cinc anys el segment anomenat «parahoteler» (que inclou l’allotjaments privats, albergs, bed & breakfast així com cases de familiars i amics) ha augmentat un 35%, fins assolir el 40% de tots els viatges internacionals.

Tots els turistes i visitants, optin pels serveis turístics tradicionals o pel sector col•laboratiu acaben essent benvinguts i proporcionen beneficis a la comarca, ja que consumeixen serveis, compren aquí, visiten monuments o indrets i en definitiva donen vida als nostres pobles.

El que cal fer davant l’arribada del turisme és gestionar les coses amb rigor i seriositat. Hem de regular però no tancar-nos; hem d’intentar aprofitar allò que tenim per millorar l’expectativa econòmica dels nostres pobles. No em sabria gaire greu que el barri vell de Ripoll es gentrifiqués una mica. El conjunt de vilatans en sortiríem beneficiats. Tampoc ningú seria expulsat ja que com ha demostrat l’estudi d’habitatges que s’ha fet darrerament, tenim espai de sobres per a tots. A veure si som tots plegats una mica valents i posem fil a l’agulla per aprofitar les ganes i fins i tot la necessitat que té la gent de les grans ciutats de sortir els dies d’oci i els caps de setmana i durant les vacances a fer turisme. Al final sortiran igualment, i si posem pals a les rodes simplement aniran a altres pobles on hi hagi millor oferta.
Jordi Munell i Garcia
Alcalde de Ripoll i Diputat al Parlament
17 de maig de 2017