En el darrer ple del mes de desembre, com cada any l’ajuntament va aprovar el padró d’habitants a 1 de gener de 2016, en aquesta data el nombre d’habitants va ser de 10.583, això vol dir que en el període que va de l’1 de gener de 2015 a l’1 de gener de 2016, el padró es va reduir en 49 habitants. Si analitzem les dades veiem que l’any 2009 Ripoll comptava amb 11.057 persones empadronades, moment en que la crisi econòmica va fer que moltes famílies haguessin de marxar. Des d’aleshores la disminució del padró és de 474 persones.

Com ja vaig dir al plenari, hem de prendre mesures per frenar la sagnia d’habitants no sols de Ripoll, sinó del Ripollès en general. Aquest problema el sofreixen en major o menor grau una gran part de pobles de la Catalunya interior. A tot plegat hi hem d’afegir un alt índex d’envelliment, en aquest moment Ripoll ratlla l’índex 160, això vol dir que percada 100 habitants d’entre 0-14 anys n’hi ha 160 que sobrepassen els 65.

Aquests dies he fet una proposta de celebració d’una cimera comarcal per analitzar idebatre sobre aquesta greu problemàtica. Un tema que ja vaig exposar com un dels més preocupants de les poblacions del Pirineu durant les sessions preparatòries de la nova Llei
de Muntanya i en el marc del nostre desig de tenir un territori català reequilibrat socioeconòmicament en el futur. Hi ha coses sobre les quals hi podem incidir des de la política i des de les administracions, en d’altres malauradament no hi podem fer res, el segle XXI porta canvis globals imparables que afecten l’economia i fan variar els fluxos migratoris d’una manera a vegades traumàtica.

La pregunta és: què hi podem fer? Amb quins mecanismes comptem per retenir i atraure joves? Aquestes són les preguntes que ens fem i que poden tenir diferent resposta depenent de múltiples factors. Però en tot cas una de les respostes reiteratives seria que els joves es fixen en un territori si hi ha feina. Penso que en un país com el nostre sempre hi ha hagut moltes idees i molta gent treballadora disposada a explorar diferents camps que permetin generar activitat. Catalunya ha estat històricament un país d’emprenedors i d’autònoms.

Fa pocs dies, al Parlament de Catalunya vaig defensar constituir una comissió d’estudi de l’emprenedoria i de les persones autònomes, un col·lectiu dels més desafavorits per les diverses normatives existents. A partir d’aquí caldrà analitzar en profunditat la situació, per poder impulsar el foment d’una llarga tradició de la vocació emprenedora a Catalunya i complementar i millorar les polítiques actuals.

Per part nostra el nostre poble té moltes coses a oferir, un entorn immillorable, una vila tranquil·la però amb molts serveis, un preu d’habitatge competitiu i no massa distància fins a les grans ciutats i el seu entorn metropolità. Estic segur que si es reformessin les condicions dels Treballadors Autònoms, moltes persones s’animarien a desenvolupar iniciatives que els permetessin guanyar-se la vida sense necessitat d’anar a parar a les ja superpoblades capitals i les seves àrees metropolitanes. Aquest segle XXI té molts desavantatges, però alhora ofereix oportunitats mai imaginades. Actualment es poden desenvolupar moltes feines des de la pròpia llar, hi ha infinitats d’oportunitats que fan factible el fet de desenvolupar empreses competitives des de casa o oficines compartides.

Ara bé, cal millorar el règim d’aquestes persones, potser n’hi ha moltes que decidirien crear al seva pròpia empresa si les condicions no fossin tan draconianes com ara. Si reeixim en la reforma del Règim de treballadors autònoms podem incentivar la creació de noves petites empreses que potser s’instal·larien en els pobles tot creant una xarxa potent de treballadors en actiu arreu del territori.
Sigui com sigui, ens cal buscar i trobar mecanismes per tal de reequilibrar el territori de Catalunya per tal que tothom -arreu de les comarques i dels pobles- tingui les mateixes oportunitats.

Jordi Munell i Garcia
Alcalde de Ripoll i Diputat al Parlament
3 de gener de 2017