Les persones, amb el pas dels anys, avancem, evolucionem. El mateix passa amb les societats. Davant d’això, també els pobles i ciutats han de ser capaços, a través dels ajuntaments, de donar resposta a aquests canvis i a les inquietuds. I la millor manera de donar resposta és intentant anar un pas per davant dels canvis que s’han d’esdevenir, conèixer suficientment el municipi i planificar-li un futur prometedor. I aquest és un exercici constant que cal fer en diferents àmbits: els serveis socials, la projecció econòmica, la promoció turística i també l’urbanisme.

Mantenir i millorar la qualitat de vida als barris, preveure els equipaments necessaris per donar resposta als vilatans, estar previnguts als canvis demogràfics… Tot això són qüestions que es plasmen al Pla d’ordenament municipal, el POUM. Aquests plans sempre s’elaboren a mitjà termini, amb una vigència d’uns quinze a vint anys. Però per ser eficaços i donar resposta als canvis que experimenta la societat, sempre cal anar-los ajustant i detallant a mesura que passa el temps. També és a mesura que es vol anar desenvolupant que es veu la seva viabilitat, cosa que també evidencia la necessitat de polir-ne el contingut.

A mode d’exemple, el POUM aprovat el 1984 a Ripoll va ser vigent, de fet, durant més de vint anys, en una època fortament marcada per la transformació urbana i socioeconòmica. Recordem el tancament de la línia de tren entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, l’obertura de les rondes de Castelladral i de Mas d’en Bosch, el creixement dels polígons industrials de Casanova de Baix, Pintors Sud i Nord, Mas d’en Bosch Sud i Nord i La Barricona arran de la transformació econòmica de la vila, el desenvolupament de sectors com Caselles, Cal Déu, Honorat Vilamanyà, Castelladral, Progrés… i així fins al carrer del Vint-i-set de maig.

Podríem dir que el POUM actual -gestat des del 2003 en un entorn econòmic favorable- va néixer paradoxalment just quan la crisi econòmica començava a treure el cap, ja que va ser aprovat el 2008.

Els dos anys i mig següents, el mateix equip de govern que el va aprovar ja va passar per ple les cinc primeres modificacions. Durant els cinc anys següents, ja amb el govern del color actual, es va anar a un ritme, més baix, de dues modificacions per any. Aquest octubre ha passat per plenari la quinzena, seguint la tònica habitual de tots els ajuntaments, mentre alguns grups de l’oposició veien en aquesta normalitat una revisió encoberta i il•legal d’aquell POUM. Aquesta modificació, com les anteriors, haurà de passar properament a mans de la Comissió Territorial d’Urbanisme, que és qui hi donarà el vistiplau definitiu, cosa que esvairà tota ombra de dubte.

El POUM de Ripoll del 2008 plantejava un model de ciutat que partia d’una inspiració gairebé impossible. Preveia el trasllat de l’estació de tren des del carrer Progrés fins a les planes agrícoles d’Ordina, paradoxalment protegides pel mateix planejament. A més de voler garantir la protecció d’aquest espai natural, creiem que aquest canvi és incongruent veient que la majoria de ciutats reivindiquen tenir estacions el més properes possibles al centre urbà, el lloc on es concentren els usuaris. A part d’això, calia revisar aquest punt del POUM tenint en compte que el trasllat de l’estació és una acció que en el seu moment ja no va merèixer l’aprovació preceptiva i indispensable del seu propietari, Ministeri de Foment-Adif.

Paral•lelament, a la desaparició de la trama ferroviària urbana, el POUM preveia aixecar una anella de circumval•lació gairebé a mode d’escalèxtric, amb ponts i túnels de nova construcció amb uns costos certament inassumibles en la conjuntura econòmica actual. A més, llavors tampoc existia el Pla d’infraestructures hidràuliques del Ter i el Freser a Ripoll, un document imprescindible per tirar endavant aquest projecte i que limita substancialment la creació d’infraestructures al voltant d’aquests cursos fluvials i complicant-ne en alguns casos encara més la viabilitat econòmica dels nous sectors urbanístics a desenvolupar o consolidar.

Desplegar els plans urbanístics paral•lelament a la resolució de les necessitats del dia a dia dels ripollesos i ripolleses implica això, destriar allò factible d’allò inviable, sempre sent conscients d’on es pot arribar sense estirar més el braç que la màniga però sense deixar de perdre de vista cap on volem anar. Garantint un desenvolupament sostenible mediambientalment, socialment i econòmicament. Un desenvolupament que aporti un futur prometedor a tots nosaltres però sobretot als vilatans i vilatanes que pugen amb empenta i es mereixen que els deixem el millor llegat.

Jordi Munell
Alcalde de Ripoll
Ripoll, 10 de novembre de 2016