Quan l’any 1983 es va aprovar l’anomenada Llei d’Alta Muntanya, probablement ningú es podia imaginar que 33 anys més tard el món hauria fet un tomb espectacular i hauria capgirat les prioritats de la majoria. Aquella llei, encara vigent, apostava per millorar les infraestructures viàries, l’obra pública i els equipaments. Aquell era un objectiu lògic ja que les comarques de muntanya estaven mancades gairebé de tot, la mobilitat de les persones d’altra banda era molt menor. Moltes comarques muntanyenques romanien gairebé tancades en sí mateixes, amb les seves empreses autòctones i el seu comerç de proximitat, ja que les persones es desplaçaven amb molta menys freqüència.

Actualment s’està treballant en una nova proposta de la Llei d’Alta Muntanya que contempla altres i noves prioritats en la perspectiva del segle XXI: com fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents en els territoris extrametropolitans, com és el cas de Ripoll i comarca del Ripollès.

Què és el que ha passat doncs? Simplement el que deia, el món ha canviat radicalment. Una segona pregunta a fer-se seria: què cal tenir per poder tirar endavant i formar part de les comarques que progressen?

Segurament és molt difícil d’escatir quins són els motius pels quals les anomenades comarques de muntanya s’aprimen demogràficament, probablement la resposta és molt diversa i complexa, però sense cap mena de dubte les comunicacions i el que comporten hi tenen un paper primordial.

Dit això podem examinar en quines condicions es troben les nostres comunicacions a dia d’avui.

Comencem per les comunicacions per carretera: al llarg d’aquests 33 anys la carretera que ha experimentat una millora més evident és la que va en direcció a Barcelona, hem aconseguit els quatre carrils fins la capital, així doncs podem comptar amb una velocitat de 100 km hora si anem en aquesta direcció. Algunes carreteres com la que va a Girona per Olot també ha experimentat una gran millora amb la construcció dels túnels, però com que cal anar primer en direcció nord i després tirar cap a l’est, anar a Girona no resulta tan ràpid, tot i així en general ens mantindrem en un promig de 70 km/h. En canvi anar a Girona sud per l’eix transversal sí que ens permet circular per doble carril a un bon promig. Malauradament aquí acaben les alegries, anar en direcció Puigcerdà suposa una mitjana de velocitat de 60 km/h, i més trist encara és anar a Berga, on podem anar a una velocitat d’uns 50 km/h. Aquest és un càlcul tenint en compte la velocitat mitjana a la qual s’ha d’anar, hi ha alguns «fitipaldis» que agafen velocitats majors però s’hi juguen el físic i evidentment no compleixen les normes. Aquestes darreres comunicacions no han millorat gairebé gens en els darrers 33 anys malgrat diferents anuncis que s’havien efectuat.

Ara ens cenyirem al capítol més trist de la sèrie, les comunicacions a través del transport públic: per part de la companyia que ofereix el servei d’autobús tenim que per anar a Barcelona hi ha un total de 10 autobusos tant d’anada com de tornada, cal això sí, passar per Vic i allà fer un transbordament, arribar a Barcelona-Sagrera ens representa 1,40 hores. Si el que volem és anar a Girona la cosa es posa pitjor, la freqüència és menor, ja que hi ha un total de 7 autobusos i el temps que tardarem és de gairebé dues hores.

Arribem finalment a la «joia de la corona» del transport públic, o sigui Rodalies Renfe; de dilluns a divendres tenim 16 trens, tant d’anada com de tornada, el cap de setmana baixa a 11 (no fos cas que afavoríssim el turisme ferroviari de muntanya o de neu); tothom sap que aquest és el mitjà que té més futur perquè contamina poc, no depèn dels problemes de trànsit i a més et pot deixar a diferents punts centrals de la ciutat; doncs bé, tenint en compte tot això obtenim una mitjana de 2 hores i 2 minuts per viatge, això sí, tenim cada dia un «tren bala» que ens deixarà a la capital en només 1,42 h si no plou o fa vent o altres incidències habituals; així doncs la velocitat mitjana del tren és d’aproximadament 52,5 km/hora. Cal tenir en compte però que els horaris rarament es compleixen i que les incidències de la línia R3 surten gairebé sempre airoses si es tracta d’un concurs de retards.

Entre tants entrebancs de tant en tant tenim alguna bona notícia, des de l’any 2015 hem entrat a la zona tarifaria 7, la qual cosa permet comprar abonament de 10 viatges per 52 euros i per cada abonament obtenim un títol integrat de la T10, o sigui que tot plegat representa un estalvi de més del 50%.

Un cop acabat el recompte, veiem que la connectivitat no és la millor a la qual podríem aspirar. El Ripollès, tot essent una comarca de muntanya no es troba tan allunyada com d’altres; si tinguéssim un transport ferroviari propi del segle XXI, arribar a Barcelona només ens hauria de costar 1 hora com a màxim. Si algun dia aconseguim la doble via haurem fet un gran pas.

Les condicions que calen avui per atraure capital humà i inversió empresarial són molt més diverses que abans, és possible que Ripoll i el Ripollès no pugui atraure avui grans empreses industrials manufactureres, però en canvi sí que té el potencial per atraure altra tipus d’empreses d’alta valor afegit, d’innovació i talent, 4.0,… que no han de menester un gran moviment de mercaderies. El valor afegit és el que compta més en els nostres dies, i algunes de les empreses que mouen més capital al món de fet manipulen poc, treballen en el sector I+D i podrien operar des de molts indrets valorant l’entorn, la connectivitat, el capital humà, etc.

El que sí que ens cal és talent, i això passa per no perdre la població jove que compta amb una bona formació. Les bones comunicacions ens calen perquè aquests joves puguin anar i venir fàcilment, es puguin formar i posteriorment puguin treballar si cal en un radi geogràfic més ample. Si aquests joves no trenquen els lligams hi ha moltes més possibilitats que en algun moment siguin ells mateixos qui es decideixin a crear empreses a la seva pròpia comarca i es vagi engegant una espiral de creixement.

33 anys després de la Llei de Muntanya, des dels territoris de muntanya continuem reivindicat la millora de les comunicacions i l’elaboració d’una diagnosi actual dels problemes de les comarques de muntanya que ens permeti trobar les eines necessàries per aconseguir un bon futur per a les nostres comarques.

Jordi Munell i Garcia
Alcalde de Ripoll
14 d’octubre de 2016