Els gràfics de població ens mostren l’evolució del padró de les cinc majors poblacions del Ripollès fins les darreres xifres corresponents a l’any 2016.

Aquestes xifres de població en descens ens han de convidar a reflexionar sobre el model a seguir; si analitzem les dades, veiem que els pobles on l’economia és més diversificada perden menys població, en canvi on l’economia està molt concentrada en un únic sector -com pot ser el turístic- les xifres són més negatives. La reflexió cal contextualitzar-la: les reduccions es produeixen malgrat les potencialitats de les estacions de muntanya de Vallter 2000 i la Vall de Núria, malgrat tenir un potent sector de restauració i allotjament ben consolidat i diversificat en tipologies i categories, i una creixent oferta d’experiències complementàries de natura, cultura, lleure…

I és davant d’aquestes reflexions que cal insistir en la necessitat que tots plegats prenguem mesures correctores a mitjà i llarg termini; a hores d’ara no s’hi val anar cadascú per la seva banda, sinó que tots plegats hem d’unir esforços i iniciatives per poder sumar tot el que és positiu i deixar de banda o corregir els punts febles o negatius que siguin esculls per a retenir la nostra població jove i de mitjana edat.

Aquest problema no és únicament nostre, moltes altres comarques del nostre país i regions de països amb un entorn orogràfic semblant passen i han passat abans per situacions similars. Conèixer quins models de reequilibri territorial disposen, quines mesures incentivadores per corregir els desequilibris han pres, quins resultats han obtingut, quin és el seu índex d’emprenedoria, d’especialització, quines singularitats…, pot ser un exercici ben interessant. Fixem-nos i repassem des de la resta de comarques catalanes del Pirineu, fins a Navarra i el País Basc amb un model diferent i millor de finançament públic, o el Pirineu francès, els Alps, el nord d’Itàlia, Suïssa, Àustria, Eslovènia… o fins i tot la regió japonesa de Hokkaido uns representants de la qual visitaven fa pocs dies la comarca del Ripollès per conèixer la nostra experiència i les nostres problemàtiques similars.

El reequilibri territorial del país és bàsic per invertir aquesta tendència; la nova Llei de Muntanya de Catalunya i la perspectiva d’un nou país ha de corregir Sí o Sí aquesta situació. Un país no pot concentrar únicament l’activitat econòmica, la població jove, el talent, la capacitat d’innovació en les seves àrees metropolitanes Però per evitar-ho calen mesures correctores: comunicacions àgils, segures i ràpides (FFCC, carreteres, tunels…), autopistes de la informació (connectivitat d’alta velocitat), recursos per a la població (assistencials, escolars i educatius, sanitaris, de lleure, oportunitats professionals…) que garanteixin que no hi hagi desequilibris ni diferències d’oportunitats entre qui visqui a les ciutats i qui visqui al mal anomenat fins ara “rerepaís”. Proposo doncs que intentem analitzar –i si cal, imitar- models d’èxit de reequilibri territorial; que tot el Ripollès sumi les diferents capacitats de creixement i les posi en valor per corregir la situació que patim, i que participem activament en la definició del futur model de país. Definim-lo nosaltres i no esperem que ens vingui “modelat”.

> Veure xifres i gràfiques evolució

Jordi Munell i Garcia
Alcalde de Ripoll i Diputat al Parlament
14 de febrer de 2017